Plaza Barón de Cortes, s/n, Mercado de Ruzafa (interior 2ª planta) | 46006 Valencia   963 73 71 09
Els-teus-drets_Habitatge

Compra d'habitatge

Deficiències després de la compra d'un habitante

He comprat un pis i resulta que l’escalfador de l’aigua no funciona. L’empresa diu que no es fa càrrec. També vaig haver de posar un cable per a l’aigua i tampoc m’ho va voler pagar quan als altres veïns sí que ho han pagat. Volia saber quins drets tinc i si puc reclamar-li que m’arregle l’escalfador. El pis és de 2008 i Nia, la propietària és una empresa creada per vendre els pisos embargats. Em poden ajudar ?.

Quan es subscriu un contracte de compra d’habitatge, el venedor s’obliga al lliurament de l’habitatge en les condicions adequades d’estat i funcionament dels elements i accessoris que la componen, excepte que hagen estat degudament informats a l’adquirent. Per això, i davant l’existència de defectes en l’habitatge després de la seua entrega, ha de procedir a comunicar a l’empresa venedora, de forma fefaent (burofax, requeriment notarial, carta certificada amb justificant de recepció, etc …), els desperfectes existents , aportant fins i tot fotografies per impedir que es puga al·legar un mal ús o utilització pel comprador.

Aquesta reclamació s’ha de fer de forma immediata, tan aviat com el comprador tinga coneixement dels desperfectes.

Si transcorregut un temps prudencial, el venedor no es fa càrrec de la reparació dels defectes o no realitza una proposta de solució, podrà reclamar per la via judicial, aportant un informe pericial i reclamant bé la reparació dels defectes o bé les despeses que li haja pogut ocasionar la reparació pel seu compte (havent-ho comunicat prèviament a l’empresa venedora). En tot cas, convé iniciar prèviament a la demanda judicial, un intent de mediació a través d’una associació de consumidors que defense els seus drets com a consumidora i compradora de l’habitatge.

Retard en construcció d'habitatge

He comprat un pis de nova construcció, però crec que s’està retardant. He parlat amb l’Ajuntament, però si la llicència d’obra dóna tres mesos perquè el constructor comenci a construir i no ho ha fet, podria considerar-se com un incompliment de contracte? La llicència se li ha caducat, qué passa?

En tot contracte entre parts caldrà estar i atendre l’acordat en les clàusules del contracte, en aquest cas, de compravenda. Davant l’eventual incompliment per una de les parts de les condicions pactades, pot sol·licitar-se la corresponent indemnització pels danys i perjudicis demostrats que s’hagen causat.

No obstant això, l’incompliment en un contracte de compravenda d’habitatge s’ha de referir únicament i exclusivament als termes de l’esmentat contracte subscrit amb el consumidor, i no d’aquells contractes o llicències que el constructor o promotor subscriga amb altres empreses o organismes per a la realització de la seua activitat.

En el cas que efectivament es produeix un incompliment de les condicions pactades amb el consumidor (terminis de lliurament, qualitats, dimensions, etc ..), convé requerir la promotora / constructora de la incidència i reclamar el seu compliment i les despeses en què s’està incorrent per la falta de compliment (lloguers, mudances, derivades d’un retard en el lliurament, etc ..).

En els casos en què es produeixi un incompliment greu del contracte, es podrà sol·licitar la seua resolució, tornant cadascuna de les parts ho entregat, i, fins i tot, executant els avals per les quantitats lliurades a compte.

Retard en construcció d'habitatge

Vam posar a la venda el nostre habitatge a través d’internet i, al poc temps, es va presentar un dia al pis l’empleat d’una agència que ens va dir que estava mirant per conèixer les característiques, mai va dir que els senyors que l’acompanyaven eren uns possibles clients. Al poc temps aquest matrimoni que no ens coneixia, va veure el pis a internet i es va posar en contacte amb nosaltres per comprar-nos el pis. Fa uns dies l’agència, a la qual no li signem res, ens reclama un 3% del preu per les seues gestions.

En aquest cas, si efectivament l’agència immobiliària no té cap contracte amb els venedors, no els pot reclamar cap import, ja que en cap moment hi ha hagut pacte en aquest sentit. Una qüestió diferent és que els venedors hagen tingut coneixement de l’habitatge per les gestions de la immobiliària (i segurament, d’altres habitatges que també els hagen mostrat), de manera que la relació contractual es centraria en l’agència i els compradors i la possible reclamació d’honoraris seria l’acordada, si escau, amb els compradors, per la qual cosa caldria atendre els termes del contracte i les seues clàusules.

Plaça d'aparcament

M’he comprat un pis amb la meua parella que inclou garatge i traster, però resulta que ens hem comprat un cotxe gran que ara no ens cap a la plaça d’aparcament. Hem intentant parlar amb el promotor i constructor perquè ens canvien la plaça però estan totes venudes. Podem demanar al promotor?

Segons s’estableix reglamentàriament en la normativa de disseny d’habitatges, les dimensions mínimes de les places de garatge amb d’2,20 x 4,50 m. d’amplada i longitud, lliures de suports estructurals. Si s’hagués produït qualsevol incompliment de la normativa esmentada, podrà acudir als departaments d’Urbanisme de l’Ajuntament corresponent a l’edificació, perquè duguen a terme les corresponents comprovacions.

Una qüestió diferent és que el seu vehicle tinga unes mesures especials que requereixen una plaça de garatge més àmplia. Aquest fet s’ha de concretar amb el promotor abans de l’assignació de la plaça de garatge, ja que és habitual que algunes places siguen més àmplies per la situació al garatge (tot i que, conseqüentment, tindran uns percentatges de participació en despeses comunes més elevats).

No em lliuren el pis

He contractat la compra d’un habitatge en construcció i al demorar la mateixa diversos mesos i no rebre cap informació de la promotora encara que la hi he demanat en reiterades ocasions, desitjaria que em informessin de quina manera puc reclamar.

Respecte a l’incompliment del contracte subscrit amb l’empresa constructora de l’habitatge, podrà reclamar l’abonament de la indemnització pactada en el contracte o, en cas contrari, les despeses i perjudicis econòmics que li pogués ocasionar el retard en el lliurament de l’habitatge adquirit.

Aquestes despeses reclamables consisteixen en les rendes per lloguer d’habitatge, mudança, etc …, és a dir, totes les despeses en què haja incorregut a causa de no disposar de l’habitatge en el termini pactat.

No obstant això, cal justificar adequadament aquestes despeses (sol·liciti sempre factura), i comunicar-ho de forma fefaent a l’empresa constructora.

En el cas que l’empresa no accedeixi a l’abonament de les despeses i indemnitzacions corresponents, podrà reclamar-los per via judicial.

Problemes amb la constructora

Sóc una jove de 26 anys que s’ha comprat la seua primera vivenda i estic molt indignada amb la constructora, perquè des del mes de juliol que vaig signar en el notari inclús continue esperant que m’arreglen desperfectes de la casa i sobretot les portes de la cuina que algunes ni estan posades i altres estan ratllades. Què he de fer?

Quan se subscriu un contracte de compra de vivenda sobre pla (de nova edificació) , el constructor/promotor s’obliga a l’entrega de l’immoble en les condicions pactades i d’acord amb la memòria de qualitats que s’entrega al comprador. A més, tots els elements i accessoris que formen part de la vivenda han de trobar-se en perfecte estat per al seu ús i utilització.

Per això, i davant de l’existència de defectes en les qualitats de la vivenda després del seu entrega, procedix comunicar a l’empresa constructora/promotora, de forma fefaent (burofax, requeriment notarial, etc…) , els desperfectes existents, aportant inclús fotografies per a impedir que es puga al·legar un mal ús o utilització pel comprador.

La dita reclamació ha de realitzar-se de forma immediata, tan prompte com el comprador tinga coneixement dels desperfectes. El termini de garantia en el cas de defectes d’acabat o terminació dels elements de la vivenda, és d’un any.

Penalització per retard en el lliurament

Vaig signar l’escriptura de la meua vivenda d’obra nova, però amb un retard molt superior al normal (aproximadament, 2 anys). Em corresponia segons el contracte de compromís de compravenda una indemnització de 5.000 euros. El promotor va fer incloure una clàusula en les escriptures per la qual tots els compradors reconeixíem l’estat urbanístic de l’edifici i endarreriment en el lliurament i renunciàvem a tota acció de reclamació pel retard, i si no la acceptàvem no signava: “veniu al jutjat, i d’aquí a uns anys veurem com queda això “. Hi va haver de signar. Es pot anul·lar la clàusula per ser abusiva i contrària als drets dels consumidors, i després demanar la indemnització que es va pactar en contracte?

Segons ens indica, l’excessiu retard en el lliurament dels habitatges segons es va acordar en el contracte privat de compravenda, ha estat resolt en contracte posterior, en el qual es renuncia directament a la indemnització pactada en el contracte original.

Si el contracte posterior i la renúncia a la indemnització va ser signat sota “l’amenaça” de perdre l’habitatge, pot considerar clàusula com a abusiva i viciat el consentiment prestat, per la qual cosa es podria resoldre aquesta clàusula de renúncia a fi d’obtenir la indemnització original .

Veure el pis abans de signar

Som una parella que ha adquirit un habitatge nou i se’ns planteja un dubte important que no sabem com resoldre. Té la promotora obligació legal d’ensenyar-nos el pis abans d’escripturar? La promotora argumenta que no té cap obligació però la veritat és que ens sembla impossible haver de escripturar una cosa que no hem vist.

L’escriptura pública no implica cap obligació o dret afegit a comprador o venedor, ja que simplement és l’elevació a document notarial del contracte privat de compravenda signat al seu dia.

És a dir, no hi ha obligació legal d’ensenyar el pis en el moment de l’escriptura pública, igual que tampoc existeix obligació legal de mostrar el pis en el moment de signar el contracte privat, simplement perquè potser el pis encara no existeixi (es contracta sobre pla).

L’escriptura pública no es defineix com la conformitat amb el lliurat o que l’habitatge es troba en perfecte estat o sense defectes, sinó que simplement és l’elevació a públic, davant notari, l’acord privat (el contracte de compravenda) amb el constructor- promotor, a més de la transmissió de la propietat i lliurament de claus, sent a més l’escriptura un requisit imprescindible per poder inscriure l’habitatge al Registre de la propietat a nom del comprador i anotar, si és necessari, les possibles hipoteques que pugan gravar la habitatge.

Normalment, en els pisos de nova construcció, és en el moment de la signatura d’escriptura notarial quan es lliuren les claus del pis (es transmet la propietat), i el comprador pot ja accedir a l’habitatge i posar en coneixement (sempre de forma fefaent), del promotor, constructor o venedor, les possibles deficiències que poguessin existir perquè siguen esmenades el més aviat possible.

Problemes en habitatge nou

He adquirit un habitatge fa gairebé sis mesos i he detectat múltiples errors com goteres a la teulada, humitats en les parets o cancel·leu mal soldades que no tanquen. La promotora, té sobrat coneixement a través del departament d’atenció al client però no ha fet res malgrat les seves promeses. Què em recomanen que faça?

En efecte, quan es subscriu un contracte de compra d’habitatge sobre plànol (de nova edificació), el constructor / promotor s’obliga al lliurament de l’habitatge en les condicions pactades en la memòria de qualitats i en les millores pactades, sense perjudici de que tots els elements estiguen en perfecte estat per al seu ús i utilització.

Per això, i davant l’existència de defectes o incompliments en les qualitats de l’habitatge, es comunica a l’empresa constructora / promotora, de forma fefaent (burofax, requeriment notarial, etc …), els desperfectes o deficiències existents.

Aquesta reclamació s’ha de fer de forma immediata, tan aviat com el comprador tinga coneixement de la falta d’adequació entre la memòria de qualitats o millores pactades i el realment lliurat.

Si el venedor no es fes càrrec de l’adequació de l’habitatge al pactat en el seu moment o existissen deficiències pel que fa als materials o la seua instal·lació o col·locació i no realitza una proposta de solució (reparació, esmena, indemnització, etc … ), podrà reclamar per la via judicial, aportant un informe pericial i reclamant bé la reparació dels defectes o bé les despeses que li haja pogut ocasionar la reparació pel seu compte (havent-ho comunicat prèviament a l’empresa), o la indemnització corresponent pels defectes.

Defectes en habitatges de segona mà

Compra un habitatge de segona mà a una immobiliària al mes de desembre. Aparentment el pis es trobava en bon estat, però la calefacció no funciona des del febrer. El tècnic em diu que el problema era anterior a la compra. Hauria de pagar la reparació la venedora?

Podríem considerar aquest cas com un incompliment contractual davant l’existència de vicis ocults en l’habitatge per l’avaria del sistema de calefacció. D’aquesta manera podrà reclamar davant l’anterior propietari de l’habitatge per no haver lliurat l’immoble en correcte estat de funcionament de les seves instal·lacions i serveis.

Tanmateix, cal tenir en compte que la responsabilitat del venedor desapareix si ha existit un mal manteniment o ús inadequat dels elements i instal·lacions del pis adquirit.

A més, si el venedor va informar dels defectes existents en el sistema de calefacció o qualsevol altre element, o, fins i tot, s’hagués rebaixat el preu de venda per aquest fet, es exclouria la reclamació per considerar que van acceptar l’habitatge i els seus elements tal i com es trobava en aquest moment.

Retard en l'acabament d'obra

Estan construint el meu habitatge, i el termini de lliurament era al juliol. Tot són llargues i excuses per a la finalització de l’obra. Què puc fer perquè l’acaben com més aviat millor?

En tot contracte entre parts, caldrà estar i atendre l’acordat en les clàusules de l’esmentat contracte. Davant l’eventual incompliment per una de les parts de les condicions pactades, pot sol·licitar-se la corresponent indemnització pels danys i perjudicis demostrats que s’hagen causat.

Per això, convé requerir la promotora / constructora de l’incompliment i de les despeses en què s’està incorrent per no complir amb els terminis de lliurament pactats.

En qualsevol cas, per via judicial podran reclamar aquests danys i perjudicis si la part que ha incomplert el contracte i no indemnitza les despeses causades (lloguers, mudances, etc ..).

Lloguer

Contracte lloguer habitat

Visc en un habitatge llogat i el meu contracte és de març de 2008. Ara el propietari vol que signe un nou contracte i donar per nul l’anterior. Estic obligada a signar el nou contracte o em deu prorrogar el primer ?. Una de les clàusules del nou contracte diu que estic obligada a contractar una assegurança de l’habitatge al meu càrrec, això és cert ?.

L’arrendador està obligat a renovar el mateix fins a un mínim de 5 anys. A partir d’aquest moment, l’arrendador pot optar per comunicar la resolució del mateix amb l’antelació prevista en el mateix contracte. Sent que ens indica que la data del seu contracte és de març de 2008, l’arrendador estaria obligat a renovar el mateix fins a març de 2013, sent possible que posteriorment, en funció de l’evolució del mercat, l’oferta i la demanda, pot decidir comunicar-li la renovació.

En el cas que se signés un nou contracte ara, anul·lant l’anterior, començarien a comptar novament el termini de cinc anys, per la qual cosa tindria assegurada la renovació del lloguer fins al 2017, encara que en contrapartida, per la qual cosa ens indica, es veuria obligada a abonar una assegurança.

Aquesta assegurança no és obligatori, i és un acord de lliure disposició entre arrendador i arrendatari. Per tant, pot negar-se a signar el nou contracte i es mantindria el contracte inicial (amb renovació automàtica i obligatòria per a l’arrendador fins a març de 2013).

Pot, per tant, renegociar les condicions del primer contracte per compensar el pagament de l’assegurança (per exemple, proposant una reducció de l’import del lloguer), i signar el nou contracte que seria de renovació automàtica fins al 2017 i anul·lar l’anterior, o seguir amb l’original.

En tot cas, cal tenir en compte una excepció a la pròrroga forçosa que estableix la normativa d’arrendaments: “No és procedent la pròrroga obligatòria del contracte quan, al temps de la seua celebració, es faça constar en el mateix, de manera expressa, la necessitat per a l’arrendador d’ocupar l’habitatge arrendat abans del transcurs de cinc anys per destinar-la a habitatge permanent per a si”. Aquesta clàusula ha d’estar inclosa en el contracte perquè pogués ser aplicada, i amb les condicions restrictives que s’estableixen.

Rebut d'aigua en habitatge llogat

Porto 5 anys de lloguer i vaig a deixar l’habitatge ja que he trobat un millor i més econòmic. He telefonat a la propietària i em diu que m’ha de dir a quant puja l’aigua que he gastat en aquests anys que com estava en els rebuts de la comunitat no l’havia tret. En el contracte no posa res al respecte i com en cap moment no m’ho va demanar, igual que el no pagament de les despeses de comunitat vaig suposar que tampoc pagava aigua. Ara tinc por que no em retorne la fiança si em nego. He de pagar l’aigua?

El contracte d’arrendament és un mer acord de voluntats entre propietari i llogater. La normativa estableix unes garanties mínimes per al llogater, però en la resta, s’estarà a l’acord entre les parts. Per això, l’acord que siga l’inquilí qui abone les despeses d’aigua que corresponguen a l’habitatge és perfectament legal sempre que conste en el contracte i haja estat així pactat entre les dues parts (propietari i llogater).

En habitual que es pacte que les despeses generals per a l’adequat sosteniment de l’immoble, els seus serveis, tributs, càrregues i responsabilitats que no siguen susceptibles d’individualització i que corresponguen a l’habitatge arrendat o als seus accessoris, siguen a càrrec de l’arrendatari, per la qual cosa haurà de comprovar el que consta en el seu contracte d’arrendament.te d’arrendament.

Devolució de la fiança

Al juliol d’aquest any vaig finalitzar un contracte de lloguer d’un habitatge a Castelló. El 31 de juliol vaig lliurar les claus i el propietari va inspeccionar el pis sense trobar cap desperfecte (doncs no ho havia). Tres mesos després no he aconseguit que em torne la fiança que vaig dipositar en la formalització del contracte. En la nostra última conversa (avui mateix) va al·legar uns desperfectes dels quals no m’havia parlat fins ara. Com puc reclamar la devolució de la fiança?

En el cas que no existissen defectes ni quantitats impagades després de la finalització del contracte d’arrendament, l’arrendador està obligat a tornar la fiança lliurada en el seu dia a l’arrendatari. En el cas que existissen defectes, hauran de ser acreditats com a imputables a l’arrendatari i valorats per deduir els mateixos de la fiança.

Per aquest motiu, davant la finalització del lloguer sempre convé realitzar un document escrit en què conste aquesta finalització, el lliurament de claus i, si é necessari, les deficiències o no en l’habitatge que hi puga haver per evitar, precisament, problemes com el que ens comenta. En cas de disputa i de no existir acord, s’haurà de resoldre per la via judicial.

Familiars inquiline

El meu cunyat viu amb la seua tia en un baix antic de lloguer, però sense contracte, només hi ha un acord verbal del propietari amb la tia. El problema és que ella té 80 anys i té problemes de salut i la família ha decidit en un futur proper ingressar-la en una residència perquè tinga atencions mèdiques. Quins problemes tindrà el meu cunyat, ja que és la persona que paga tots els rebuts? No té dret a viure en el baix, tot i tenir tots els rebuts pagats?

En principi, sent el contracte verbal d’arrendament original acordat amb una de les parts, però residint i abonant els rebuts un altre dels habitants, podria considerar-se com una novació del contracte consentida pel propietari de l’habitatge, de manera que podria ser considerat com actual arrendatari al seu cunyat.

D’aquesta manera, tot i que l’arrendatària original es traslladés a la residència, el seu cunyat podria seguir residint en l’habitatge com arrendatari principal, a l’haver abonat ell al seu nom els tots els rebuts, com a arrendatari “de facto”.

No obstant això, en cas de discrepància amb el propietari, hauran de resoldre-ho per la via judicial.

Instal·lacions deteriorades

La meva mare viu des de fa mes de 30 anys de lloguer. Ja fa uns anys l’amo de l’edifici va començar a descuidar d’ell i els problemes que en ell es produeixen. Com portar a gent que ho embruten i destrossen tot, deixar que la porta del carrer estigui feta malbé sempre oberta. La llum de l’escala gairebé mai funciona, etc .. M’agradaria que diguessin què es pot fer en aquests casos.

El propietari de l’habitatge i arrendador ha de conservar la propietat en perfectes condicions d’habitabilitat i utilització, i realitzar les reparacions necessàries per mantenir en bones condicions les instal·lacions i l’habitatge en general.

En cas contrari, estaria incorrent en incompliment i responsabilitat, i el llogater reclamar de forma fefaent per tal que esmene totes les deficiències en el termini més breu possible.

Si l’arrendador es nega o deixa passar el temps sense fer cap reparació, el llogater pot realitzar les reparacions en l’habitatge i posteriorment reclamar el cost o bé pot interposar les reclamacions i demandes judicials necessàries per a resoldre el problema.

En el cas que l’actuació del propietari pogués estar encaminada a que l’inquilí abandonés l’habitatge per vendre-la, llogar-la, construir nous habitatges, etc .., com una mena d’assetjament immobiliari, i amb greus perjudicis per a l’inquilí, aquest pot acudir a la via penal per tal de presentar la corresponent denúncia per aquests fets.

Qui paga l'IBI?

En el meu cas, el propietari de l’habitatge em demana que pague la contribució i els diferents impostos, tant d’escombraries com de clavegueram. La meua pregunta és si això és correcte, ja que amb les persones que he parlat m’han dit que això és un abús, i que no hauria de pagar res, únicament els rebuts de llum aigua i gas, i per descomptat el rebut de la comunitat de veïns. Podrien indicar si això és cert?

L’acord que siga l’inquilí qui abone els impostos que corresponguen a l’habitatge és perfectament legal sempre que conste en el contracte i haja estat així pactat entre les dues parts (propietari i llogater). Perquè siga vàlid, a més, aquest pacte ha de constar per escrit i ha de determinar l’import anual de les despeses a la data del contracte, sense perjudici que posteriorment s’incrementi l’import dels impostos.

Lloguer d'habitatge molt antiga

Sóc llogatera i visc en un pis d’uns 35-40 anys, i la instal·lació de fontaneria és molt antiga, de la mateixa manera que la resta del pis no hi ha gairebé res reformat. Ens ha dit el lampista en canviar algunes aixetes pel nostre compte, que caldria canviar la instal·lació, les canonades encastades perquè estan plenes de calç després de tants anys, pel que sembla són de ferro o plom. Així que no ens podem dutxar i vam pensar que el pis no reuneix les normes mínimes d’habitabilitat. Qui ha de pagar això?

Podríem considerar el cas que ens exposa com un incompliment contractual davant l’existència de deficiències greus que poden impedir el gaudi de l’habitatge en condicions adequades d’habitabilitat.

En el cas d’avaries greus que impedeixin l’ús de l’habitatge en les condicions pactades, i tractant-se de deficiències pròpies de les instal·lacions pròpies de l’habitatge, segons la Llei d’Arrendaments Urbans, li correspondria la seua reparació al propietari.

Ara bé, si estaven informats de les possibles deficiències de les canonades, l’antiguitat de l’habitatge i de les seues instal·lacions o han gaudit d’una reducció de la renda per les possibles avaries que es puguen produir, no procediria reclamació alguna, ja que van acceptar al moment de l’arrendament aquestes circumstàncies, sent conscients de les avaries que pot tenir un habitatge antic i el preu del seu lloguer.

Paneroles a l'apartment

Vaig contractar un apartament turístic via internet per a un mes, però en arribar no em va agradar i després d’una setmana de ser-hi, un dia em vaig trobar amb un escarabat. Vaig decidir anar-me’n i he demanat que em tornen l’import dels dies no gaudits, encara que el propietari es nega. No he signat cap contracte, però vaig fer l’abonament de la reserva mitjançant transferència bancària. Puc reclamar?

Respecte a la possibilitat de resoldre el contracte per trobar un escarabat, dependrà de si la causa es va deure a factors ambientals en la qual tota la zona pogués estar afectada o a condicions higièniques de l’habitatge. En el primer cas, seria un supòsit de força major aliè a la voluntat del propietari, però en el segon cas, les condicions higièniques, sí que pot donar lloc a la resolució del contracte d’arrendament per causes imputables a l’arrendador amb la consegüent reclamació de danys i perjudicis, pel deficient estat higiènic del pis o apartament.

Respecte al fet que no li va agradar el pis en arribar, dependrà la possible resolució de l’arrendament de la publicitat o condicions de les que va informar el propietari, havent de determinar si compleix o no amb aquestes condicions, ja que el propietari estaria obligat a lliurar el pis amb les mateixes característiques que va anunciar.

També podria reclamar circumstàncies especials del pis a llogar que el propietari deliberadament va ocultar, incorrent l’arrendatari en un error, ja que d’haver-les conegut, no hi hauria llogat el pis (és un cinquè pis, indica que té ascensor, però no comunica que porta un any espatllat; indica que té vista sobre la platja, però està a la part alta d’una muntanya, etc …).

Comunitats de propietaris

Elements comuns en una urbanització

En la meua urbanització hi ha alguns adossats que per accedir-hi 3 esglaons a la zona comunitària. Aquests veïns volen fer una rampa de 5 metres de llarga per eliminar-los, que al mateix temps anul·la totalment una bancada que tenim per seure els veïns en zona comuna. Per fer aquesta modificació en la zona comuna és necessària la unanimitat o per majoria absoluta dels presents ?.

En primer lloc, indicar-li que les decisions de la Comunitat, reformar, reparacions, etc, correspondrà realitzar-les en les corresponents Juntes de Propietaris, degudament convocades i informades i realitzada la votació d’acord amb la Llei de Propietat Horitzontal.

Segons aquesta normativa, l’article 17.1 recull el règim de majories necessari per a l’aprovació d’acords:

Sense perjudici del que disposen els articles 10 i 11 d’aquesta Llei, la realització d’obres o l’establiment de nous serveis comuns que tinguen per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques que dificultin l’accés o mobilitat de persones amb minusvalidesa, fins i tot quan impliquen la modificació del títol constitutiu, o dels estatuts, requerirà el vot favorable de la majoria dels propietaris que, al seu torn, representen la majoria de les quotes de participació.

Als efectes establerts en els paràgrafs anteriors d’aquesta norma, es computaran com a vots favorables els dels propietaris absents de la Junta, degudament citats, que una vegada informats de l’acord adoptat pels presents, d’acord amb el procediment establert en l’article 9, no manifesten la seua discrepància per comunicació a qui exerceix les funcions de secretari de la comunitat en el termini de 30 dies naturals, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció.

Aire condicionat a la comunitat

En la meua urbanització hi ha alguns adossats que per accedir-hi 3 esglaons a la zona comunitària. Aquests veïns volen fer una rampa de 5 metres de llarga per eliminar-los, que al mateix temps anul·la totalment una bancada que tenim per seure als veïns en zona comuna. ¿Per fer aquesta modificació en la zona comuna és necessària la unanimitat o per majoria absoluta dels presents ?.

En primer lloc, indicar-li que les decisions de la Comunitat, reformar, reparacions, etc, correspondrà realitzar-les en les corresponents Juntes de Propietaris, degudament convocades i informades i realitzada la votació d’acord amb la Llei de Propietat Horitzontal.

Segons aquesta normativa, l’article 17.1 recull el règim de majories necessari per a l’aprovació d’acords:

Sense perjudici del que disposen els articles 10 i 11 d’aquesta Llei, la realització d’obres o l’establiment de nous serveis comuns que tinguin per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques que dificultin l’accés o mobilitat de persones amb minusvalidesa, fins i tot quan impliquin la modificació del títol constitutiu, o dels estatuts, requerirà el vot favorable de la majoria dels propietaris que, al seu torn, representin la majoria de les quotes de participació.

Als efectes establerts en els paràgrafs anteriors d’aquesta norma, es computaran com a vots favorables els dels propietaris absents de la Junta, degudament citats, que una vegada informats de l’acord adoptat pels presents, d’acord amb el procediment establert en l’article 9, no manifestin la seva discrepància per comunicació a qui exerceixi les funcions de secretari de la comunitat en el termini de 30 dies naturals, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció.

Tanca el balcó

Un propietari vol tancar una part de la balconada que no dóna al carrer principal per ampliar l’espai del seu saló. Pot fer-ho directament o ha de demanar permís?

Qualsevol modificació o alteració d’elements visuals d’un edifici (aire condicionat, tancaments, tendals, etc …) ha de tenir autorització expressa per part de la Comunitat de Propietaris, degudament reunida en Junta.

De la mateixa manera, ha de tenir en compte les ordenances reguladores del seu municipi, que pot establir determinades obligacions o prohibicions per a la col·locació d’elements visuals que afecten els edificis, especialment, tractant-se d’edificis antics o emblemàtics. Per a això, cal informar directament al seu Ajuntament.

En tot cas la instal·lació que pretén col·locar no pot causar perjudicis a la resta de veïns de la comunitat o als elements estructurals de l’edifici.

Arranjaments a la façana

En el meu edifici tenim balcons a la façana sud a partir del 7è pis, estan molt deteriorats i anem a corregir-los. El nostre problema sorgeix en establir si aquest acord es paga entre tots considerant els balcons comunitaris també façana, o si per contra s’ha d’arreglar cadascun el seu, ja que no tots els veïns tenen balcó. És un problema perquè els que no tenen balcó no volen pagar l’arranjament dels que si el tenen.

Cal aclarir que els balcons, encara que pertanyin als habitatges, són, com a elements integrats a la façana que compleixen també la seua funció de tancament exterior, tan element comú com ho és ella. Per tant, és la Comunitat de Propietaris la responsable del seu manteniment i reparació, atès que en el seu vessant extern, el balcó compleix la seua missió d’aïllament i de protecció de la propietat interior que delimita.

Per això, és la Comunitat la que té l’obligació de reparar els balcons, conservar-i fins i tot substituir-lo si fos necessari, naturalment sent les despeses que comporte a càrrec de tots els propietaris individuals en proporció al seu respectiu coeficient.

No obstant això, les reparacions que la comunitat o els copropietaris realitzen en elements comuns o privatius s’han de fer de manera que no causen molèsties o perjudicis a la resta de copropietaris, en la mesura del possible.

Segueix-nos al Facebook